Què en sabem de la música romana?

*Article publicat a la Revista Musical Catalana

No hem de confondre la música antiga amb la música de l’Antiguitat ja que la primera correspon als períodes de l’Edat mitjana i el Renaixement però la segona fa referència  tota la música anterior, on prenen força importància la música de l’Antiga Grècia i la de l’Antiga Roma. Malauradament, gairebé no hi ha divulgació de la música de l’Antiguitat i per aquest motiu se’n sol saber molt poca cosa, especialment de la música romana.

A l’època de la Roma Imperial, la música fonamental per la societat ja que s’utilitzava en múltiples ocasions, com per exemple a les marxes militars, a les cerimònies religioses, als ritus funeraris, als jocs de l’amfiteatre i a les tavernes, on els músics gairebé sempre anaven ebris. La música se solia acompanyar de balls, ja fossin populars i improvisats o bé en forma de sofisticats rituals, quan la música una finalitat més espiritual.

Molt probablement, quan pensem en Roma ens sol venir al cap la imatge d’un gran exèrcit i per això si ens preguntessin quins són els instruments més importants diríem precisament aquests, els que tocaven els militars, és a dir, el cornu i la tuba, els dos de bronze, sense forats i amb l’única diferència que el primer supera pel doble la longitud del segon i presenta una forma circular. Però, per curiós que pugui semblar, aquests no eren pas els més importants sinó que ho era la tíbia, formada per dos tubs de canya units, que podien ser de la mateixa llargada –parells– o de diferent longitud –imparells–. Un d’ells solia mantenir una nota com a base mentre l’altre elaborava la melodia. Era l’instrument més comú de tots perquè es podia utilitzar en qualsevol tipus d’acte ja fos religiós, pagà o militar. La tíbia seria l’equivalent a l’aulos grec, amb la diferència que estava més evolucionada. En el cas de la Grècia clàssica, l’aulos no era gaire ben vist perquè se l’associava amb Dionís, el déu del vi i la disbauxa. Per això es preferia la lira, l’instrument d’Apol·lo, que simbolitzava l’ordre i la bellesa. La lira també es troba entre el ventall d’instruments romans. Es podia tocar pinçada o polsada i la seva música se solia acompanyar amb una veu, que recitava poemes.

A l’actualitat hi ha molts pocs grups que es dediquen a la recerca i a la reconstrucció dels instruments de l’Antiguitat. Un d’ells és Ludi Scaenicique, amb l’objectiu de divulgar la música de l’Antiga Roma, va actuar en el marc del Festival Romà Tarraco Viva que es va celebrar, com cada any, el mes de maig a la ciutat de Tarragona. Els tres concerts que va oferir aquesta companyia italiana van ser un gran èxit, amb gairebé totes les entrades exhaurides.

El grup italià Ludi Scaenici en el marc del festival arraco Viva