El soroll, l’enemic més perillós del periodisme

“Qui són?”, “Qui els representen?”, “Quines són les fonts que ens poden informar?”. Aquestes eren algunes de les qüestions que van donar el tret de sortida a la conferència que va oferir Miquel Àngel Escobar, un dels professors que imparteix l’assignatura de Mètodes, Tècniques, Fonts i Organització del Treball Periodístic a la Facultat de Comunicació de la  Universitat Autònoma de Barcelona.

Escobar, que estava substituint a un altre professor, Ramon Miravitllas, que per raons personals no va poder presentar l’acte, tal com estava programat, va voler posar a prova els estudiants del segon curs de periodisme preguntant-los com cobririen un esdeveniment del qual no tinguessin gaire o cap informació. “Quines fonts utilitzaríeu?”, els preguntava Escobar. Per tal de fomentar la participació de l’alumnat i guanyar-se la seva atenció, el professor va posar com exemple un cas real: el Moviment del 15-M, ben conegut per tots els presents.

“El primer que hauríeu de fer és anar al lloc dels fets amb una hipòtesi construïda i anar a entrevistar la persona idònia, és a dir, l’individu que consideréssiu més objectiu o neutre. Hauríeu de posar-li el micròfon al davant per tal que verifiqués o desmentís el vostre raonament”, va anunciar després d’escoltar les propostes de diversos estudiants. Escobar va exposar que no sempre la persona que va amb un altaveu i una pancarta, amb actitud reivindicativa, és el subjecte ideal, com molts podrien pensar. “Aquesta persona clarament tindrà uns interessos que estan lluny de l’objectivitat”, va remarcar.

El professor va continuar destacant el valor de les noves tecnologies i, especialment, el de les xarxes socials. “Tornant al cas del 15-M; Twitter i Facebook ja treien fum molt abans de la manifestació i és que en el món que vivim, s’ha d’estar a sobre de les xarxes socials per tal de portar un bon control de l’agenda previsible. D’aquesta manera, ens podrem estalviar molts problemes de falta de temps i podrem adquirir el background necessari per tal de fer la bona cobertura periodística d’un esdeveniment pròxim”.

Finalment, Escobar va voler remarcar la paraula soroll, per ell l’element més perillós del procés comunicatiu: “El soroll deforma i interfereix en el missatge i precisament en tot el que fa referència al fenomen dels “indignats”, el soroll va ser tan excessiu que, en la majoria de casos, va distorsionar la suposada objectivitat amb la qual s’haurien de presentar sempre les notícies”, va emfatitzar el comunicador.

La xerrada, que va començar amb retard i només va durar uns escassos trenta minuts, va servir perquè els estudiants (i futurs periodistes) entenguessin la importància de les fonts de comunicació i comprenguessin quines eren les claus per tractar la informació de la manera més adequada i eficaç.